domingo, 21 de septiembre de 2008

moments

Sembla que la vida ens sorprendrà, quines sorpreses ens te preparades?
El agafar un tren a les sis del matí, el no haver dormi't gaire estona, l'esmorzar junts, el regala'm aquell peluix que sas que tant m'agrada, les cues, el dinar amb lentitud, la teva panxa, les meves sabates, l'autocar...
I tantes altres coses...
Tants dies...
Un t'estimo
Una bossa de xuxes inesperada
Un petó
Anar a fer un beure
Una abraçada
Anar a sopar
Despertar-me abraçada per tu
Xocolate (suïs)
Casa meva
Casa teva
Son tots aquells moments, tots aquells detalls que marquen la diferència.
Diuen que la vida es una historia continua, i jo sols se que m'agrada recordar els moments passats, viure els moments presents i sommiar amb els moments futurs.
Dia a dia, moment a moment, tinc sort de anar creixent al teu costat.

miércoles, 17 de septiembre de 2008

una nova etapa


Una nova etapa comença...
A partir d'ara, cada dia que passa, cada moment, cada instant, estic més aprop de convertir-me en mestra. De diplomar-me en alló que farà tres anys que vaig començar a estudiar.
Si ja soc practicant, i si, ja puc dir que faré les pràctiques allà on volia: CEIP Princep de Viana.
No em sento especialment més madura, ni més alleugerada. El que si que tinc son unes inmenses ganes i una gran il·lusió.
D'altra banda, puc dir que no deixaré de ser com soc. Amb lo bó i amb lo dolent. Crec que és important no perdre mai l'esperit que fa que siguis com ets i que et diferencia dels altres. Arribar a compedre aixó és una cosa que sols la puc agraïr a la gent que dia rere dia està al meu costat. I per això, avui, primer dia en el que formalment soc una "veterana" vui expressar el meu agraïment per tots vosaltres: mare, pare, tata, avis, tiets, cosins, guille, laia, marta, montse, david, elena...
Merci!