viernes, 26 de diciembre de 2008

Os deseo: ¡Feliz Navidad!



No debería decirlo en voz demasiado alta, pues hasta los ángeles podrían tener envidia. Pero cuando digo que soy afortunada, no lo digo en vano. Lo digo porqué tengo la suerte de teneros, junto a mi. Porqué cada uno, a su manera y con su forma de ver el mundo, me aportais todo aquello de lo que carezco.
Feliz Navidad.


(Y ya va una más en la que compartimos grandes momentos...)

viernes, 12 de diciembre de 2008

oda a una fosa común



Teruel, diciembre 1937. Soldado muerto mientras tendía las líneas telefónicas. Robert Capra.

La historia de España, nuestra historia está plagada de sucesos que han hecho que ahora seamos como seamos. No tenemos un pasado del que poder enorgullecernos. No todos los países pueden proclamar que han pasado una cruel y violenta guerra civil. Un guerra de la cual no todos salieron vencedores, pues aún ahora, 72 años, 4 meses y 25 días después España continua dividida. Aún tenemos el lado de los vencedores y el lado de los vencidos. No criticaré la transición, ni como se hizo ni como cada uno puede pensar como se hubiera tenido que hacer. Se hizo en su momento y fe fruto de unas circunstancias. Lo que si criticaré, es que tantos y tantos años después, aún haya gente que salga por la televisión diciendo que ese tema no se tiene que tocar y que ya no importa a nadie. Mentira, y gorda.

72 años, 4 meses y 25 días después yo me he de sentir orgullosa de tener una familia de vencidos. 72 años, 4 meses y 25 días después he de ver, oir, que familias enteras no pueden buscar sus muertos para enterrarlos junto con las personas que en vida quisieron. 72 años. 4 meses y 25 días después he de escuchar historias de familias que simplemente no tienen historia, pues familiares víctimas de ese glorioso alzamiento simplemente quedaron olvidados en el olvido, inexistentes, no constan en ninguna parte.

No fuí vícima, no soy hija de una víctima, formo parte de esa tercera generación, la cual ya no pasamos una guerra, ya no tuvimos una dictadura. Pero si que he de proclamar que me interesa indagar el pasado de mi país. Algún día contaré como me llegué a interesar por esta histora. Pero eso será otro día, pues hoy no es mi historia la que quiero reivindicar sino la de todos aquellos olvidados, víctimas, enterrados en fosas comunes. Ojalá. algún día ya no seamos vencedores y vencidos y podais descansar en paz.

domingo, 16 de noviembre de 2008





QUIERO OIR ALGUNA CANCIÓN QUE NO HABLE DE
SANDECES Y QUE DIGA QUE NO SOBRA EL
AMOR


sábado, 25 de octubre de 2008

sonrisas, sin lágrimas.




Dicen que una sonrisa vale más que mil palabras.
Ups..No! No es sonrisa, es imagen.
Y yo digo, que tener el don de provocar una sonrisa...eso si que son unas bonitas palabras.
Y te digo a ti, si a ti, que sonrias, que rías, que permanezcas siempre alegre, vital con esa fuerza que sólo una sonrisa sincera puede transmitir.

Creeme, vale la pena.

jueves, 16 de octubre de 2008

desconectar de la realitat


I k més bó que desconectar de la rutina, passar uns bons dies en companyia de gent estimada. Conèixer nova gent i visitar nous llocs. Fer coses impensables.
I que puc dir ara mateix?
Moltes frases venen al meu cap, però no crec que cap expressi suficientment bé tot el que sento, penso i crec.
Fa ben poc que he començat a interessar-me, interessar-me de debó pel món educatiu. Ha deixat de ser algo purament magistral ha ésser algo que visc dia rere dia. Llegeixo sobre el tema, i no deixo de meravellar-me sobre tot el que puc arribar a aprendre d'una sola frase. Una frase amb sentit.
I ja per finalitzar parlar de la foto, foscor i llum. Temàtica quasi inacceptable per a mi, no creure en el que representa i a l'hora meravellarte de les seves quasi perfectes formes.

domingo, 21 de septiembre de 2008

moments

Sembla que la vida ens sorprendrà, quines sorpreses ens te preparades?
El agafar un tren a les sis del matí, el no haver dormi't gaire estona, l'esmorzar junts, el regala'm aquell peluix que sas que tant m'agrada, les cues, el dinar amb lentitud, la teva panxa, les meves sabates, l'autocar...
I tantes altres coses...
Tants dies...
Un t'estimo
Una bossa de xuxes inesperada
Un petó
Anar a fer un beure
Una abraçada
Anar a sopar
Despertar-me abraçada per tu
Xocolate (suïs)
Casa meva
Casa teva
Son tots aquells moments, tots aquells detalls que marquen la diferència.
Diuen que la vida es una historia continua, i jo sols se que m'agrada recordar els moments passats, viure els moments presents i sommiar amb els moments futurs.
Dia a dia, moment a moment, tinc sort de anar creixent al teu costat.

miércoles, 17 de septiembre de 2008

una nova etapa


Una nova etapa comença...
A partir d'ara, cada dia que passa, cada moment, cada instant, estic més aprop de convertir-me en mestra. De diplomar-me en alló que farà tres anys que vaig començar a estudiar.
Si ja soc practicant, i si, ja puc dir que faré les pràctiques allà on volia: CEIP Princep de Viana.
No em sento especialment més madura, ni més alleugerada. El que si que tinc son unes inmenses ganes i una gran il·lusió.
D'altra banda, puc dir que no deixaré de ser com soc. Amb lo bó i amb lo dolent. Crec que és important no perdre mai l'esperit que fa que siguis com ets i que et diferencia dels altres. Arribar a compedre aixó és una cosa que sols la puc agraïr a la gent que dia rere dia està al meu costat. I per això, avui, primer dia en el que formalment soc una "veterana" vui expressar el meu agraïment per tots vosaltres: mare, pare, tata, avis, tiets, cosins, guille, laia, marta, montse, david, elena...
Merci!